L'energia eòlica marina és, de la mateixa manera que la eòlica terrestre, una aplicació de la
força produïda pel
vent. La diferència respecte a l'obtinguda a la terra radica en què els
aerogeneradors s'ubiquen mar endins.
El seu cost d'instal·lació és molt superior al de les zones terrestres, però també la seva vida útil és major. A més a més, els costos de les cimentacions i ancoratges han disminuït de forma espectacular als últims anys, amb el que el preu del
megawatt (MW) de
potència s'està igualant a d'altres
energies renovables
El país on es va iniciar l'energia eòlica marina va ser a
Dinamarca. Als seus mars es troben a l'actualitat els majors parcs d'
aerogeneradors.
Aquesta mena d'obtenció d'
energia compta a més amb el beneplàcit d'organitzacions ecologistes com
Greenpeace, ja que consideren molt important el seu caràcter renovable i la seva mínima incidència a l'
ecosistema.

A més a més, l'energia eòlica marina té, segons els experts, un prometedor futur, sobretot a països amb una alta densitat de població que redueix les possibilitats de trobar un lloc apropiat a terra. A l'actualitat els parcs
offshore, se situen en aigües poc profundes, allunyats de les rutes marines comercials, dels emplaçaments militars i dels espais d'interès natural. La distància a la costa ha de ser de com a mínim de 2 quilòmetres per tal d'aprofitar millor el
vent.[1]